retenir
[en registre informal, la forma de l'imperatiu retingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, retingue'l o retingue-la en comptes de retingues-lo o retingues-la; en balear, la forma de l'imperatiu retén pot usar-se en la variant reté, sense n final, si no va seguida de pronom enclític]

1 1 v. tr. [LC] No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu marxar massa aviat: retingueu-los fins al vespre. Ell volia treure'ls de casa, però el vaig poder retenir de fer-ho. Retenir les llàgrimes. No retenir a la memòria una cosa. L'estómac no li reté les medecines.
1 2 [LC] retenir l'orina No orinar per malaltia.
2 1 v. tr. [LC] Contenir, reprimir (els impulsos, les passions). Va retenir la ira que sentia.
2 2 v. intr. pron. [LC] Dominar els propis impulsos. Es va retenir d'omplir-lo d'improperis.
3 v. tr. [ECT] [LC] Deixar de pagar (una suma de diners) perquè es destina a un altre fi. Li han retingut una part del seu sou.
4 v. tr. [DR] [LC] Arrestar 1. La van retenir dos dies a la comissaria.